diumenge, 20 d’octubre del 2013

Segueixo pensant...



Tots els professors d'universitat que han vist les meves obres, sempre em diuen el mateix: "La teva tècnica es bona, però aquests dibuixos no tenen res d'especial". Mai se ben bé que respondre'ls.

No és art simplement per que no esta realitzat amb fins simbòlics o de critica a la societat?

Això és el que a mi m'agrada fer, gaudeixo fent-ho. Embolcallar una figura en la obscuritat creixent que tots dúiem a dintre. Normalment, m'agrada mantenir l'anonimat d'aquesta (decapitar-la), donant a entendre que qualsevol pot ser el subjecte retratat (tu, jo, tot el món).  

Però res de tot això importa. L’important són els professors... Aquesta autoritat impenetrable que té tant de poder sobre la teva persona. Ells manen, tu acates. No importa si et destrossen. Intento mantenir una ment oberta, i em costa, sóc escèptica per naturalesa. He estat pensant. Encara hi penso. Però no trobo una solució...

He aquí algunes obres d'art que no són art:


Grafit

Carbonet i pastel negre

Carbonet i pastel negre

dijous, 17 d’octubre del 2013

Tots són molt fotogènics...



Avui, divendres (11 d'octubre), tothom estava molt atent a les peculiars llissons del professor. Ell, escodrinyant-nos amb la seva penetrant mirada, ens ha fet riure, pensar o passar completament del tema per posar-nos a treballar. Personalment, les seves classes em semblen força entretingudes. Ens fa parlar i opinar... Ningú fins ara ens havia ofert això! A més, he pogut descobrir la gran productivitat en que deriven les seves llissons. Es divertit retratar a la gent quan no presten atenció a la càmera.